"APARTIDISME" UNIVERSITARI

VÍCTOR GUINOT                           Levante, 03-03-12

Apartidista o apolític i qualsevol dels seus derivats són dues paraules que l’Institut d’Estudis Catalans no recull al diccionari. Tanmanteix, aquests mots són emprats molt sovint per moltes persones que tracten de fer-nos veure que no es defineixen per cap partit polític.

A l’UJI l’associació majoritària Unión Universitaria empra apartidista als seus estatuts, escrits i publicitat de forma quasi sistemàtica. Aquesta associació va guanyar les darreres eleccions al Claustre d’Estudiants de l’UJI presentant-se per primera vegada i amb aires de renovació estudiantil que fomentaren el vot entre gent que probablement no sabia ni que podien escollir els seus representants estudiantils. Fins i tot jo vaig mateix ser seduït per aquest projecte i vaig arribar a formar part de la seua Junta Directiva.

Malgrat açò, darrere dels seus objectius s’amaguen vincles més que evidents entre els seus màxims dirigents i el Partit Popular. Diversos dirigents de l’associació militen en les juventuts d’aquest partit polític i més d’un ja ha figurat a les llistes de regidors i regidores als seus ajuntaments.

El problema que presenta una associació que es ven apartidista però que els seus membres no ho són, és que, en ocasions, hi ha que decidir entre els objectius de l’associació i del partit, i açò comporta una incoherència tant interna com externa que no fan més que aflebir l’imatge d’unitat de l’associació. Aquests problemes són més palpables quan més ressonància té el tema a tractar, i aquesta setmana dos assumptes candents com les protestes estudiantils a l’IES Lluís Vives de València i la Festa de les Paelles han provocat l’enèsim enfrontament entre Rectorat i Consell de l’Estudiantat.

Al Consell de Govern de l’UJI, un representant estudiantil va dir que les protestes estudiantils s’originaren al marge de la legalitat i sense permís de la Delegació del Govern Espanyol a València. El Vice-rector Andrés Marzal va donar a conéixer aquestes paraules a través de les xarxes socials i s’originà una cascada de reaccions que van acabar amb una agresió al Viceportaveu del Consell de l’Estudiantat Juan Luis Saura per part de dos dirigents dels sindicats universitaris A Contracorrent i Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans. Les declaracions de Saura donaven a entendre que a la manifestació tan sols es veien “peluts amb rastes i barba” i dubtava de que els manifestants sapieren realment el perquè de la protesta. La llibertat d’expressió ha de ser respectada sempre i per això condemne profundament l’acte d’aquestes dues persones. Malgrat tot, l’agressió és tan rebutjable com la campanya de desprestigi que s’ha dut a terme per part de destacats membres del Consell de l’Estudiantat cap al Vice-rector Marzal, del qual s’ha arribat a dir que ‘Andrés estarà content’, en referència a l’agressió sofrida per Saura. Aquestes paraules són totalment inacceptables i denuciables i no es poden permetre a un àmbit acadèmic i universitari. Tanmanteix, la seua estratègia no ha sortit com esperaven.

La seua lamentable gestió del repartiment de polseres que donaven accés a la Festa de Benvinguda no ha pogut ser tapada per la seua campanya d’acós al Rectorat, i són nombroses les instàncies recollides a l’universitat denunciant favoritismes, mala organització i mal repartiment de polseres.

Però no només la seua gestió de la Festa ha sigut criticada. La seua ideologia no els ha permés veure més enllà de les directrius de la seua afinitat política i per part d’Unión Universitaria no hi ha hagut cap nota de condemna a la desmesurada acutació policial a València. Aquesta absència ja és la tònica habitual, doncs Unión Universitaria no és una associació que manifeste idees més enllà de l’àmbit purament de l’UJI, i més si aquestes manifestacions van en contra dels interessos del Partit Popular.

Tampoc s’han vist cares unionistes (com es coneixen als membres de l’associació) a la manifestació del darrere dimecres dels estudiants a Castelló, on sí va estar la segona associació amb més representació estudiantil Campus Jove.

En maig els estudiants universitaris estan cridats a les urnes i tan sols una alta participació pot evitar que la dreta universitària, minoritària on les hi haja, puga guanyar les eleccions al Claustre. Fa 2 anys la participació no va arribar al 15% dels estudiants, fet que demostra el poc interés que té aquest col·lectiu en aquests processos electorals. Tot fa pensar que un augment de la participació suposaria la fi de l’estància de la dreta als òrgans de gestió estudiantils a la universitat i es donaria pas a un període de concòrdia i pau entre Rectorat i Consell de l’Estudiantat, en un temps on la forta crisi i la manca de finançament per part de la Generalitat obliguen a que aquests dos col·lectius vagen junts de la mà.