ANNUS HORRIBILIS

PEP LLUÍS GRAU                              Mediterráneo, 31 - 12- 11

Ningú no ho podrà negar, això, que veritablement aquest ha estat un any terrible. A molts nivells, i no només al personal. 2011 ha arribat al seu final amb uns índex d’atur rècords, amb uns nivells de creixement econòmic negatius i amb unes perspectives veritablement fosques a nivell espanyol i europeu. I ningú albira què és el que passarà a curt, mitjà i llarg termini pel que fa a l’eixida de la crisi i a la resolució dels greus problemes que aquesta comporta.

Any terrible per a l’esquerra també a Espanya i a Europa. La crisi ha fet caure els governs socialistes a Grècia i a Portugal. Ací, el PSOE ha sofert una derrota històrica que ha fet saltar pels aires els somnis de milions i milions de ciutadans que pensàvem que era possible mantenir al nostre país l’estat del benestar que tant ens havia costat de construir.

A Castelló ha estat l’any de la davallada electoral del PSPV a la capital i l’inici d’una llarga crisi al si del Grup Municipal Socialista que sembla no tenir final, perquè qui ha d’actuar amb decisió no ho vol fer i perquè així, amb la debilitat de l’Executiva Municipal, semblen possibles unes altres alternatives...

La dreta sembla forta, pel que fa als resultats, malgrat els nombrosos casos de corrupció pendents de resoldre als tribunals, ací, a casa nostra, a la província d’Alacant, al Cap i Cassal, a Madrid i a tot arreu. Però és de veres que a la dreta, aquestes coses no els afecten gaire. Els seus votants són menys exigents i no els ho fan pagar a les urnes. I em sembla bé això que els nostres votants siguen exigents amb nosaltres i amb les nostres actuacions. Perquè això significa que les socialistes i els socialistes hem d’assolir uns valors que ens obliguen a ser millors persones i a gestionar els afers públics amb total transparència.

I això és el que fem i el que hem de fer de manera permanent: auto exigir-nos un comportament exemplar, com a persones i com a servidores i servidors públics. Un bon polític ha de ser també una gran persona i un bon professional. I cap dels tres aspectes ha de ser oblidat o arraconat. La ciutadania, pel que fa a l’àmbit de l’esquerra, ho té ben clar i així ha de ser. Cal, doncs, obrar en conseqüència.

Però 2011 ha arribat a la fi. Les socialistes i els socialistes encetem el 2012 amb una enorme esperança perquè tenim al nostre abast els mecanismes democràtics adients per renovar els llocs i les persones, les idees i els instruments, les normes i els procediments. Ara comencem els processos previstos per tal de dur endavant aquesta tasca magnífica que significarà la renovació necessària perquè aquest gran partit torne a confluir amb la ciutadania i esdevingue, de cap nou, el gran partit per a la transformació de la societat.

No és això motiu d’una enorme esperança? No ens mirem el melic i ens dediquem a penjar als nostres adversaris el “sambenito” de totes les nostres misèries. Les reconeixem com a pròpies i ens apliquem la teràpia necessària. Només a partir d’aquest moment, d’aquesta mena de catarsis, serem capaços de construir una nova alternativa.

Aquesta crisi s’ha emportat pel davant moltes coses. Algunes ens faran patir moltíssim i constituiran un veritable horror per a moltes persones. Unes altres, les inèrcies burocràtiques, les visions corporativistes, l’immobilisme... aquestes tenen ara l’oportunitat d’aflorar amb claredat i nosaltres tenim la possibilitat de treure-les del davant i fer-les fora.

Nosaltres, les socialistes i els socialistes, que hem patit de manera especial la virulència de la crisi i dels seus terribles efectes, viurem aquest nou any amb esperança i amb optimisme, perquè creiem fermament en la nostra capacitat d’autocrítica i de renovació. I ho demostrarem!

Bon any 2012!