Aquests dies llegíem que dones i homes compartien les tasques domèstiques de manera molt desigual: les dones hi dedicaven el doble de temps que els seus companys. L’altra dada curiosa és que no havíem avançat gens en deu anys. Un altre estudi constatava la percepció que les joves i els joves tenen del tema de la igualtat i de l’origen de la violència de gènere. Molt preocupant. Cal una reflexió urgent, perquè alguna cosa estem fent malament. Hem aprovat lleis molt importants en aquestes darreres legislatures socialistes que han situat el nostre país en l’avantguarda mundial. Però cal treballar també amb decisió en uns altres àmbits perquè hi ha un impasse evident en l’evolució d’algunes xifres.
Em ve al cap que estem relaxant algunes alarmes, que no insistim el suficient en l’exigència, o autoexigència, de determinades actituds. Crec que hem de treballar millor els programes educatius per tal d’evidenciar els prejudicis, els preconceptes o els errors conceptuals pel que fa a la percepció en l’àmbit privat o familiar del tema de la igualtat i poder tractar-los de manera sistemàtica.
Les televisions privades ens han promés sovint que estudiarien seriosament el tema de l’autoregulació en el tractament que fan de la igualtat de gènere. Molt poca cosa s’ha progressat en aquest àmbit: només cal que fem un volt per la programació audiovisual per constatar una realitat que fa fàstic.
En l’àmbit escolar es poden fer moltes reflexions i es pot dur endavant un conjunt d’iniciatives d’un enorme interés i que donaran, segur, molts bons resultats, però si des de l’àmbit privat no es prenen les mesures adients, passarem uns altres deu anys d’estancament. I no sembla que ara entrem en els millors temps per a la igualtat: el resultat de les darreres eleccions generals anuncien una forta regressió en les polítiques actives per aconseguir millores substancials pel que fa a la igualtat. S’enceta una conjuntura molt complicada i caldrà estar ben vigilants per impedir les regressions previstes o anunciades ja pels dirigents de la dreta.
El que sí que està en la nostra mà és tenir cura amb les nostres actituds i incrementar el nostre nivell d’exigència i, sobretot, d’autoexigència en l’ús que fem del llenguatge, en la nostra relació amb les persones, en l’educació i els valors que transmetem a les nostres filles i als nostres fills, vigilar el nostre entorn i exigir que la màxima serietat i rigor en el tractament del tema de la igualtat. No val l’autocomplaença ni mirar cap a una altre costat a l’hora de la denúncia sistemàtica dels comportaments masclistes. Hem de continuar avançant i no ens podem permetre de cap de les maneres que la desigualtat puga ser un fenomen acceptat per habitual i ancestral.
Les socialistes i els socialistes hem de lluitar per la igualtat amb el convenciment que ho estem fent per la llibertat i per la felicitat. No serem lliures si les nostres companyes, les dones, no ho són de la mateixa manera que ho som nosaltres, els homes. No valen excuses perquè les números ho diuen ben a les clares: elles treballen a casa el doble que nosaltres, cobren menys pel mateix treball, ocupen menys càrrecs de responsabilitat, pateixen encara més el fenomen de l’atur, de la marginació social... i de la violència de gènere.
Es poden fer millors lleis, però el problema és que la ciutadania s’ha d’implicar de manera determinant en la solució del problema. Caldrà que les dones alceu de nou la bandera del feminisme per combatre l’immobilisme i el retocés dels vostres drets. Nosaltres, els homes, caldrà que anem de la mà i siguem solidaris. Ens va la nostra llibertat i la nostra veritable felicitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario