BARBARITAT VALENCIANA

VÍCTOR GUINOT                                                Levante, 30 - 06 - 2012

Comença l’estiu i l’Ajuntament de Castelló es posa mans a l’obra. I mai millor dit, perquè tot el centre de la ciutat passa a ser un caos desorganitzat degut a les obres del famós Tram, pel qual recordaran al nostre benvolgut president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, quan aquest era alcalde de la ciutat i terme de Castelló.

La costum a la qual ens ha dut el govern del PP (que acaba de complir vint-i-un anys a l’alcaldia ininterromputs) es basa en iniciar obres megalòmanes, que no fan falta a la ciutat, en període estiuejà. Obres que pareixen no acabar mai fins que arriba un període electoral, on tota rasa i forat són ràpidament amagats sota una capa d’asfalt, estiguin o no acabats.

Però sens dubte el Tram és l’obra de les obres que més maldecaps està portant a tota la ciutadania castellonenca, sobretot per a qui viu al centre de la ciutat i als comerciants dels principals carrers del cor de la ciutat. Transitar pels carrers Ruiz Zorrilla, Escultor Viciano o Gasset és ara una tasca prohibida, i aconseguir travessar l’avinguda Rei En Jaume s’ha convertit en una feina d’herois que miren els seus rellotges de forma pacient preguntant-se per a què tanta obra exorbitant a la par que innecessària.

I aquestes preguntes encara agafen més ressò quan estem vivint un període de dura crisi econòmica, on el Consell Valencià no deixa de dir que no hi ha diners per a la sanitat i l’educació, però sí per a la Fórmula 1, visites papals i per a la joguina de via reservada del Molt Honorable a la capital de La Plana.

Així mateix aquest cap de setmana Fernando Alonso guanyava per primera vegada el Gran Premi de Fórmula 1 al Circuit Urbà de València i era profundament celebrat per l’alcaldessa de València, Rita Barberà, i pel Molt Honorable, Alberto Fabra, que li feien entrega del premi al campió. Les xarxes socials, amb més o menys picardia, bromejaven amb la foto de Barberà i Alonso, tots dos somrient, posant en boca de la primera les següents paraules: “hem tirat a milers de professors per a que vinguis a València sempre que vulgues”. No es pot tolerar que aquestes siguin les prioritats en un període com aquest. Les persones necessiten educació, necessiten sanitat, necessiten treball, però no assistir a veure com el líder d’una religió arriba a una ciutat i es desembossen milions d’euros per a organitzar-lo, a pesar de que vivim en un estat aconfessional, ni veure quatre cotxes pegant voltes mentres tallen els carrers del Port de la ciutat de València.

El PP demostra doncs que és ineficaç, ineficient i inútil tant a nivell local, com a autonòmic com ara ho demostra a nivell estatal. No és capaç d’articular una opció que convingui als ciutadans i basa les seues campanyes electorals en la mentida com a principal basa política, la corrupció com a part del seu ADN i la destrucció d’allò públic com a eix fonamental de les seues polítiques. I tot acompanyat per la complicitat de la seua premsa ultraconservadora que enganya als seus lectors i els tracta d’ingenus, per dir-ho d’una manera suau. Una premsa que, més que independent, pareix una octaveta gegant en forma de diari que reparteix el PP.

En conseqüència d’aquestes barbaritats valencianes i més, de les quals hauríem d’estar ja curats en salut, a les quals ara s’afegeixen les del Govern central, la classe política espanyola perd reconeixement de la ciutadania, allunyant-se progressivament de la mateixa. El PP mai hi ha estat un partit de les classes populars i és la tasca del principal partit de l’oposició atacar aquestes barbàries, denunciar aquests fets i omplir d’esperança les llars dels espanyols que desitgen una opció política que els retorni la il·lusió per la política. El PSOE ha d’abanderar aquesta dura tasca, que no és altra que convèncer a la ciutadania de que no tot està perdut, que hi ha altres maneres de fer les coses. I per a dur-ho a terme s’ha d’obrir a la gent, iniciar el procediment de primàries obertes a tothom, tots tenen dret de poder escollir el seu candidat. El Partit Socialista Obrer Espanyol s’ha de mirar en el reflex del Partit Socialista Francès, que ha arrasat en les eleccions franceses, i ha d’apostar per una oposició dura i ferma. Com deia aquesta setmana Tomás Gómez, secretari general del Partit Socialista de Madrid, no es pot pactar amb un partit que només fa polítiques de dreta, perquè  aleshores estarem pactant polítiques de dreta.