ESTAFA

PEP LLUÍS GRAU                     Mediterráneo, 21-04-21012

Em sentiria estafat, si els hagués votat, a ells. Sí, aquesta podria ser la sensació, el sentiment que tindria si ho hagués fet i ara em trobés amb aquest seguit de decisions que res tenen a veure amb el que prometeren i explicaren durant la campanya electoral. Ara tot són piruetes lingüístiques per tal d’explicar allò inexplicable: que han apujat els imposts, que han aplicat el copagament en la sanitat, que han reduït els sous a mestres i sanitaris, que faran pagar part dels medicaments fins i tot a les iaies i els iaios...

Ara tenim la possibilitat de llegir la seua documentació programàtica on no diu enlloc això que estan fent avui. I podem recuperar les paraules dels seus discursos i debats i comprovar el llistat de promeses que ara esdevenen mentides, per molt que puguen insistir a forçar les seues paraules. Encara que usen una enorme varietat d’eufemismes. De cop i volta descobrim que aquests dirigents de la dreta són veritables mestres del llenguatge: mai m’havia jo pensat que tindrien aquesta habilitat el Rajoy, la Cospedal; i molt menys la Mato!

Però ací estan elles i ells desbaratant tot allò aconseguit al llarg de dècades de lluita i de treball. Primer fou la reforma laboral, que els costà una vaga general i manifestacions amb una participació que no es veia des de la transició, a excepció de les de la guerra d’Iraq ; després, les retallades en els sectors de la sanitat i l’educació, amb protestes sonades per part dels professionals i de les afectades i afectats; ara, és tothom qui se sent afectat per unes mesures que suposen, definitivament, un canvi de model que no sabem com i de quina manera s’acabarà concretant.

El que ens temem és que no siga només una sèrie de mesures conjunturals sinó que tot açò responga veritablement a un plantejament ideològic i siga veritablement un conjunt de reformes estructurals que configuren un nou model. Estan dinamitant l’estat del benestar, aquest que coneixem també com a ‘model europeu’ que ens seveix de referència a l’hora de concretar el conjunt de característiques que han de formar part del que entenem que és aquesta societat, la que volem, la que identifiquem com a nostra.

És una aposta ideològica. Fa temps que la tenen dissenyada i ara han tingut l’oportunitat d’aplicar-la, de fer-la realitat. És una estratègia comuna al conjunt de la dreta europea que ha convingut a renunciar al seu compromís amb el model europeu i ha pres partit per la proposta neoliberal que es concreta en aquesta frase tant nostra que diu que qui més xiule, capador. I ara i ací, qui més xiula, és la dreta.

Però ací, a Espanya, o ací, al País Valencià, o ací, a Castelló, si ho hagueren avisat i ho hagueren explicat ben bé, podríem dir que la ciutadania ho ha entés així i ho ha volgut així. Però no ho podem dir, això. Ara l’única cosa que podem dir ben a les clares és que ens han estafat, perquè han estat defensant el contrari del que, finalment, han acabat imposant: retallades, copagament i augment dels imposts.

Ara, el que ens queda per fer és protestar, mobilitzar-nos, cridar ben fort i dir-los a la cara que ens han estafat, que ens sentim ofesos. Fins i tot aquelles i aquells  que no els votàrem. Perquè han guanyat amb engany prometent que farien tot allò que ja sabien que no anaven a fer. Mentiren als seus votants i no seguiren les regles del joc democràtic. No mereixen la nostra confiança, ja no tenen la confiança del conjunt de la ciutadania. Aquest ha de ser el nostre missatge, el de l’oposició progressista.

Serà en acabar el seu manament: d’ací tres anys, a Castelló no governarà la dreta perquè han guanyat amb engany; a València no governarà la dreta perquè han conquistat el poder amb engany. Dins de quatre anys, a Madrid, no governarà la dreta perquè no s’ho mereix, perquè ha enganyat i ha mentit a la ciutadania.