Sembla que, de vegades, vivim realitats i móns diferents. Dilluns jo vaig veure un debat que no tenia res a veure amb el que veren els que van elaborar moltes de les enquestes que es van publicar tot seguit. Jo vaig veure un candidat, el del PSOE, sovent, valent, seriós i creïble. Rubalcaba va tenir al davant un home avorrit i previsible, que no s’atrevia a alçar els ulls dels papers que els seus assessors li havien preparat. Si aquest debat el va guanyar Rajoy, algú va fer trampa. Jo diria que, en molts casos, les enquestes estaven fetes des d’abans de començar, perquè no és possible que una realitat tan clara i evident puga tenir lectures tan diferents.
A banda de les interpretacions, el debat va ser clarificador: Rubalcaba va donar respostes concretes a problemes concrets i va deixar en evidència l’altra part que només tenia una única proposta: crear ocupació per resoldre tots els problemes, sense apuntar en cap moment com i de quina manera. Semblava el conte de la Lletera, que imaginava tot el que passaria en vendre la llet: compraria una vaca i es faria riquíssima. I va i cau i perd tota la llet abans de poder vendre-la! Això em va semblar el contingut del discurs del “candidat” de la dreta: el conte de la Lletera.
I no podem entrar a fons en el seu discurs perquè no hi havia discurs: frases fetes que totes acabaven en el mateix punt: més ocupació, més ingressos i tots els problemes solucionats. I davant dels dubtes sorgits de la lectura del seu programa, cap resposta.
Les respostes, pròpies i alienes, van venir totes des de la mateixa part, del candidat socialista, d’Alfredo Pérez Rubalcaba, que va demostrar ben a les clares que sabia el calia dir i fer, que havia preparat a fons el debat, que havia fet els deures i que parlava amb coneixement, amb rigor i amb solvència. Fins i tot va demostrar que coneixia ben bé les propostes del PP, millor fins i tot que el senyor Rajoy, que amb els seus silencis i les seues vacil·lacions, va sembrar de dubtes els caps de moltes ciutadanes i ciutadans.
Sembla una cançoneta que es repeteix amb massa insistència i que, a la fi, esdevé un discurs massa recurrent, però sembla clar que en una banda hi ha respostes clares als problemes de la ciutadania i a l’altra banda no hi ha res clar perquè s’amaga una actuació dura que afectarà greument al futur de milions de persones perquè afectarà greument als fonaments de l’estat del benestar que tants esforços en ha costat construir.
Però sembla que aquest debat, amb aquesta narració dels fets, només l’hem vist unes “poquetes” persones. Llàstima!
No hay comentarios:
Publicar un comentario