La Contrareforma va ser un moviment catòlic que sorgí per contraposició a la Reforma protestant, iniciada per Luter, que triomfava pel nord d’Europa i que amenaçava d’estendre’s per tot arreu a causa de la rigidesa i autoritarisme en la interpretació de la Bíblia, amb les conseqüències que això tenia per a la vida i costums dels fidels, per part de la jerarquia catòlica que, tanmateix, s’havia instal·lat en la més absoluta relaxació moral.
Ara vivim una mena de “contrareforma” i, mira per on, inspirada també pels sectors més integristes de l’Església Catòlica, que sempre han tingut una forta influència en la dreta espanyola. La “nostra” dreta mai ha pogut superar la tradició del nacional catolicisme que, durant més de quaranta anys, va imposar la seua moral de màxims al conjunt dels seus súbdits. La jerarquia catòlica va beneir la dictadura franquista i va justificar una repressió terrible que va tenir greus conseqüències: centenars de milers de desapareguts, exiliats, morts o empresonats. A més de l’aïllament internacional, cultural, polític i econòmic que ens convertí en una mena d’excepció grollera enmig d’una Europa que iniciava la reconstrucció de les seues democràcies i encetava el camí cap al que avui anomenem “model europeu”. Ací repreníem la contrareforma de la mà del franquisme més recalcitrant per tal d’extirpar qualsevol mena de residu que hagués pogut quedar de l’experiència política, cultural i moral del període republicà.
Ara, de la mà d’una dreta que encara manté lligams clars amb aquella, acompanyada per les mateixes institucions que sempre l’han emparada i protegida, torna la contrareforma. Les reformes del període socialista han de ser paralitzades, suprimides i derogades. Les raons: la seua moral de màxims ha de ser novament imposada al conjunt de la societat espanyola. Per què? Perquè ens consideren súbdits i no ciutadans. Aquesta és la raó de fons.
I no és perquè elles i ells siguen ciutadans exemplars, com hem pogut comprovar en les converses “pornogràfiques” que hem escoltat en el “judici” de Camps i Costa, sinó perquè és el seu model i han d’imposar-lo sí o sí. Elles i ells no creuen en la societat oberta, basada en el diàleg i l’acord col·lectiu sinó en la imposició de la seua “moral”, que senten com la única possible: la moral catòlica, la dels seus aliats de sempre, d’aquells que es manifestaven en contra de l’ampliació dels drets de ciutadania.
No s’han esperat anys, no han prioritzat la lluita contra la crisi: han tardat poc més d’un mes a anunciar els canvis o a fer-los efectius. Els i les Mato, Gallardón, Wert... són l’avantguarda de la nova contrareforma. Això sí, amb la benedicció dels Rouco i l’ajuda impagable d’algunes sentències vergonyoses, que donen ales a alguns personatges que crèiem que quedaven definitivament en el passat.
Dues sentències vergonyoses. Una ací, a València. L’altra allà, a Madrid. L’una i l’altra són un mal presagi. Aquesta “democràcia” no és encara una realitat. Ho semblava fa uns mesos. Ens enorgullia fa uns anys amb la promulgació de lleis que eren capdavanteres, per fi, a Europa. Ara ens adonem de la capacitat de reacció dels poders fàctics de sempre i de la feblesa de la nostra democràcia. Ara ens indignem profundament en veure com Garzón és apartat de la judicatura per investigar la trama Gürtel i és jutjat per investigar els crims del franquisme, a instàncies dels franquistes de “Manos Limpias”.
Els poders econòmics imposen les seues receptes; l’Església, la seua moral i la justícia, com deia aquests dies Llamazares, es treu el mocador dels ulls per mirar la cara de qui està jutjant.
Mirem de reaccionar. No ens podem permetre aquesta mena de contrareforma total que posarà en perill els avanços socials i polítics. Es qüestiona l’estat del benestar i no només per raons econòmiques, que també, sinó per motius inconfessables: perquè es tracta d’imposar el seu model de societat, el seu model moral, els seus privilegis de sempre. Està en perill l’escola i la sanitat públiques, els drets socials i sindicals, els drets de les dones, de les lesbianes i dels homosexuals... Tot torna a estar qüestionat !
No hay comentarios:
Publicar un comentario