sábado, 13 de octubre de 2012

SALVEM LES BEQUES ERASMUS


VÍCTOR GUINOT*                                                    Levante, 13-10-2012


El passat 3 d’octubre la Comissió Europea alertava de que els fons destinats a les beques Erasmus s’estaven acabant. El programa Erasmus de beques de movilitat costa 450 milions d’euros a l’any i és sens dubte un dels programes més prestigiosos de la movilitat a Europa. No és l’únic que es queda sense fons, però sí el més visible de tots ells.

Des de la seua implantació, aquest programa ha contribuït a que quasi 3 milions d’universitaris europeus hagen estudiat almenys una part de la seua carrera a l’estranger.

Malgrat tots els seus avantatges, es pot afirmar que la beca Erasmus està en perill. No hi ha cap altra manera més senzilla (i econòmica) de fer Europa. 420 mil estudiants europeus, dels quals 40 mil som espanyols, anem a beneficiar-nos de la beca Erasmus aquest any. I és que la beca Erasmus no suposa per a cap país un problema d’enquadrar les xifres del pressupost. A Espanya aquest any li costaria vora 14 milions d’euros anuals, menys del doble del que rebrà la Casa Reial (7’6 milions d’euros).

Ara mateix jo estic estudiant Génie Industriel a l’Institut National des Sciences Appliquées de Lyon en un programa de doble titulació que a bon terme porta la Universitat Jaume I. Tanmateix, i malgrat haver sol·licitat la beca Erasmus, ara mateix no puc afirmar que vaja a rebre l’ajuda econòmica que aquesta beca ens aporta.

La vida Erasmus suposa un canvi dràstic en la vida de qualsevol estudiant. Una oportunitat única per viure una experiència molt enriquidora. Els Erasmus tornen amb un domini prou alt de la llengua on s’ha fet l’estància, fan amics d’arreu del món, aprenen noves cultures, noves formes de pensar,  altres llengües, es fomenta la interculturalitat, i el més important, aprenen a viure (i a conviure) de forma independent. L’esforç que suposa el fet d’estudiar una carrera universitària (sovint els últims cursos de la mateixa) en un altre idioma és elevat, i ajuda als universitaris que estudien a l’estranger a millorar el seu rendiment.

Així doncs, la seua vàlua, tant acadèmica com moral, no es pot posar en dubte, malgrat que les retallades actuals que està sofrint Europa en beques i educació no conviden precissament a pensar que realment els governs volen recolzar aquest programa.

A Espanya la beca Erasmus depèn molt de les autonomies i són aquestes les que assignen una ajuda complementària als 110 euros de base que rebem els espanyols. Així, a comunitats autònomes com Andalusia, les ajudes de la beca Erasmus poden arribar a suposar 600 euros mensuals, mentres que altres com Catalunya o Madrid a dures penes passen dels 100 euros mensuals. A més a més, som els espanyols els que menys diners rebem de l’ajuda, amb una mitjana de 133 euros mensuals en front a la mitjana europea de 250 euros mensuals.

No és cap misteri que Espanya no és la primera força europea en lo que a beques respecta. Malgrat la gran inversió que el govern de Zapatero fera en aquest aspecte, encara ens falta per anivellar-nos a la resta d’Europa,  i més ara que Rajoy ha retallat les ajudes en beques d’idiomes un 50%.

Així doncs, el futur que s’ens esdevé a Europa, i més concretament a Espanya, es presenta incert. Si en aquest moments de dura crisi internacional volem apostar per Europa, és necessari que els països col·laboren en aquestes ajudes. Les beques Erasmus no poden deixar d’existir perquè aleshores estarem destruint el futur d’Europa, impedint el contacte entre els joves dels estats membres i perjudicant així les relacions interculturals que aquestes estàncies a l’estranger suposen.

         Erasmus ha complit 25 anys, i ho fa amb Espanya encapçalant dos rànquings. Rècord d’alumnes que surten a estudiar a altres països i rècord d’alumnes que venen a estudiar al nostre. Esperem que aquest aniversari només siga un punt d’inflexió del qual el programa surta endavant amb més força que mai, on els governs aposten per mantindre’l sense cap mena de dubte i on el fluxe d’estudiants continue creixent com fins ara. No podem renunciar a un dels majors patrimonis que tenim l’Unió Europea dels 27. Si ho férem, avantposant així altres partides pressupostàries com inversió en defensa o en cases reials anacròniques, estarem apostant per un model de sostenibilitat i educació per al futur greu i preocupant. Un model equivocat que ens portarà a una societat de futur incert, però per a res esperançador.

* Estudiant d'Enginyeria Industrial d'Erasmus a Lyon 

No hay comentarios:

Publicar un comentario