VÍCTOR GUINOT* Levante, 13-10-2012
El passat 3 d’octubre la Comissió Europea alertava
de que els fons destinats a les beques Erasmus s’estaven acabant. El programa
Erasmus de beques de movilitat costa 450 milions d’euros a l’any i és sens
dubte un dels programes més prestigiosos de la movilitat a Europa. No és l’únic
que es queda sense fons, però sí el més visible de tots ells.
Des de la seua implantació, aquest programa ha
contribuït a que quasi 3 milions d’universitaris europeus hagen estudiat
almenys una part de la seua carrera a l’estranger.
Malgrat tots els seus avantatges, es pot afirmar
que la beca Erasmus està en perill. No hi ha cap altra manera més senzilla (i
econòmica) de fer Europa. 420 mil estudiants europeus, dels quals 40 mil som
espanyols, anem a beneficiar-nos de la beca Erasmus aquest any. I és que la
beca Erasmus no suposa per a cap país un problema d’enquadrar les xifres del
pressupost. A Espanya aquest any li costaria vora 14 milions d’euros anuals,
menys del doble del que rebrà la Casa Reial (7’6 milions d’euros).
Ara mateix jo estic estudiant Génie Industriel a l’Institut
National des Sciences Appliquées de Lyon en un programa de doble titulació
que a bon terme porta la Universitat Jaume I. Tanmateix, i malgrat haver
sol·licitat la beca Erasmus, ara mateix no puc afirmar que vaja a rebre l’ajuda
econòmica que aquesta beca ens aporta.
La vida Erasmus suposa un canvi dràstic en la vida
de qualsevol estudiant. Una oportunitat única per viure una experiència molt
enriquidora. Els Erasmus tornen amb un domini prou alt de la llengua on s’ha
fet l’estància, fan amics d’arreu del món, aprenen noves cultures, noves formes
de pensar, altres llengües, es fomenta
la interculturalitat, i el més important, aprenen a viure (i a conviure) de
forma independent. L’esforç que suposa el fet d’estudiar una carrera
universitària (sovint els últims cursos de la mateixa) en un altre idioma és
elevat, i ajuda als universitaris que estudien a l’estranger a millorar el seu
rendiment.
Així doncs, la seua vàlua, tant acadèmica com
moral, no es pot posar en dubte, malgrat que les retallades actuals que està
sofrint Europa en beques i educació no conviden precissament a pensar que
realment els governs volen recolzar aquest programa.
A Espanya la beca Erasmus depèn molt de les
autonomies i són aquestes les que assignen una ajuda complementària als 110
euros de base que rebem els espanyols. Així, a comunitats autònomes com
Andalusia, les ajudes de la beca Erasmus poden arribar a suposar 600 euros
mensuals, mentres que altres com Catalunya o Madrid a dures penes passen dels
100 euros mensuals. A més a més, som els espanyols els que menys diners rebem
de l’ajuda, amb una mitjana de 133 euros mensuals en front a la mitjana europea
de 250 euros mensuals.
No és cap misteri que Espanya no és la primera
força europea en lo que a beques respecta. Malgrat la gran inversió que el
govern de Zapatero fera en aquest aspecte, encara ens falta per anivellar-nos a
la resta d’Europa, i més ara que Rajoy
ha retallat les ajudes en beques d’idiomes un 50%.
Així doncs, el futur que s’ens esdevé a Europa, i
més concretament a Espanya, es presenta incert. Si en aquest moments de dura
crisi internacional volem apostar per Europa, és necessari que els països
col·laboren en aquestes ajudes. Les beques Erasmus no poden deixar d’existir
perquè aleshores estarem destruint el futur d’Europa, impedint el contacte
entre els joves dels estats membres i perjudicant així les relacions interculturals
que aquestes estàncies a l’estranger suposen.
Erasmus ha complit 25 anys, i ho fa amb Espanya
encapçalant dos rànquings. Rècord d’alumnes que surten a estudiar a altres
països i rècord d’alumnes que venen a estudiar al nostre. Esperem que aquest
aniversari només siga un punt d’inflexió del qual el programa surta endavant
amb més força que mai, on els governs aposten per mantindre’l sense cap mena de
dubte i on el fluxe d’estudiants continue creixent com fins ara. No podem
renunciar a un dels majors patrimonis que tenim l’Unió Europea dels 27. Si ho
férem, avantposant així altres partides pressupostàries com inversió en defensa
o en cases reials anacròniques, estarem apostant per un model de sostenibilitat
i educació per al futur greu i preocupant. Un model equivocat que ens portarà a
una societat de futur incert, però per a res esperançador.
* Estudiant d'Enginyeria Industrial d'Erasmus a Lyon
No hay comentarios:
Publicar un comentario