Si hi ha una llei paradigmàtica que representa la voluntat dels governs de Zapatero per aconseguir un tracte igual per a totes i tots, aquesta és la coneguda com a “Llei de la Dependència”. La seua aprovació marca de manera clara un punt d’inflexió pel que fa als drets de ciutadania: ara tothom tenim assegurades les nostres possibilitats de desenvolupament personal, passe el que passe amb les nostres vides en el futur. Perquè no podem assegurar que no patirem una malaltia inhabilitant, un accident viurem l’infortuni de qualsevol altra circumstància
Tanmateix, hem pogut constatar la poca o nul·la voluntat d’alguns governs de comunitats autònomes, com la nostra, per fer efectiu aquest dret i s’han dedicat de manera indigna a torpedejar una iniciativa que podia haver ajudat a moltes més ciutadanes i a molts més ciutadans a viure d’una manera més plena i normalitzada. Esperances frustrades de milers i milers de persones perquè algunes administracions han optat per ser mesquins amb els drets de qui més els necessita.
Així, no està tot fet i guanyant en aquest àmbit dels drets de les persones amb alguna mena de dependència, perquè aquesta llei configura un sistema que cal completar i perfeccionar durant els propers anys per tal d’acomplir els seus objectius. Nosaltres volem posar l’accent, com va anunciar la ministra Leire Pajín durant la seua visita a Castelló, en la prestació des serveis més que en les prestacions econòmiques, tot reforçant la xarxa de serveis. Cal, també, millorar el finançament i garantir un marc estable. Però cal universalitzar determinats serveis sociosanitaris perquè arriben realment a tothom, mitjançant la potenciació de l’atenció domiciliària, els serveis comunitaris i ampliant la cartera de prestacions.
Això passa pel diàleg amb les organitzacions d’afectats i amb les i els professionals del sector, a més dels familiars que estan al càrrec de les persones amb dependència. Un diàleg que sabem que no ha existit o que ha estat ben difícil en els llocs on la dreta ha governat o està governant i que esdevé una autèntica espassa de Damocles quan imaginem un escenari advers després del 20-N.
No és una amenaça demagògica: és un fet absolutament objectiu. Al País Valencià ho hem viscut i ho vivim dia a dia, al marge de les estadístiques i de les dades numèriques que també ho ratifiquen de manera inequívoca. No cal que ningú ens ho conte. Ací ho sabem ben bé això de les prioritats: primer són els aeroports sense avions, les fórmules1, els tornejos de golf a la Coma o els camps de tir. Després, si encara queden diners, van les escoles, els centres de salut, els hospitals i els centres de dia i les residències per a les persones amb dependència. Ja ho podem veure, ja, això de les prioritats!
Les retallades estan ja en marxa i en seran moltes més. Ells les anomenaran així o d’una altra manera. Aquests dies en parlaven de “poda controlada”. Fins i tot, de vegades, neguen la major i diuen de manera descara que no hi ha cap mena de retall social. No hem de deixar que ens enganyen, que les seues mentides arriben a enganyar la gent o facen que moltes persones els creguen. Nosaltres hem de posar negre sobre blanc la realitat i parlar ben clarament del futur de l’atenció a les persones amb dependència. Del futur que nosaltres garantim i del carreró sense eixida que els augura la dreta.
Els drets es conquisten mitjançant la lluita continuada i els esforços durant molts anys i es poden perdre amb moltíssima facilitat baixant la guàrdia o fen un pas enrere. Aquesta vegada, i pel que fa als drets fonamentals de les persones amb dependència, no podem consentir ni un pas enrere. Nosaltres, les i els socialistes no retrocedirem cap pas enrere.
No hay comentarios:
Publicar un comentario