L'ÚLTIMA ESTOCADA DE WERT

VÍCTOR GUINOT                                             Levante de Castellón, 9-11-2013

Fa vora un any publicava en aquest mateix espai un article on explicava que els fons europeus destinats a les beques Erasmus s’estaven esgotant. Parlava de quant costava per a Espanya mantenir aquesta ajuda (uns 14 milions d’euros a l’any) i la comparava amb altres xifres econòmiques a Espanya; per exemple, els 7,6 milions d’euros que rep la Casa Reial anualment. Una xifra totalment assequible pel govern, sobretot pel que comporta. Cada any, 40 000 estudiants espanyols viatgen arreu d’Europa per estudiar bé un semestre, bé un any; una estada que els permet descobrir un nou idioma, una nova cultura i conèixer gent nova. Un període de temps cada volta més valorat per les empreses. Però José Ignacio Wert encara no havia tingut prou amb la nova llei educativa, que duu a Espanya 50 anys enrere per situar-nos enmig del franquisme; ni amb la forta reducció de beques i la seua dotació, que fa que milers d’estudiants no pogueren continuar els seus estudis; ni amb l’acomiadament constant i progressiu de professors, que comporta una massificació a les aules. No, encara no havíem vist tot. Tocava sofrir un poc més.

A principi de setmana ens assabentàvem de que el Govern només donarà beques Erasmus a partir de 2014/2015 a aquells que l’any anterior foren becats amb la beca general del Ministeri d’Educació. El canvi, però, pretenia ser fet aquest any, amb milers d’estudiants Erasmus a les seues universitats de destí. Les reaccions que provocà foren tals que el president del govern Mariano Rajoy i els ministres Soraya de Santamaría i Cristóbal Montoro el feren rectificar aquest mateix dimarts. És l’última estocada del ministre pitjor valorat de la història. Una persona que amb les seues accions demostra odiar l’educació pública d’aquest país, que defèn la segregació de rics i pobres i que ha aconseguit que tota la comunitat educativa (pública i concertada) li plante cara.

Però les mentides del senyor (per dir alguna cosa) Wert són molt retorçades. En la pràctica, el requisit imposat suposa que pràcticament ningú rebrà aquest any la beca. L’ajuda econòmica de la beca Erasmus que depèn del govern central és ínfima; a penes 100€ al mes que no permeten a les persones amb més problemes econòmics viatjar a l’estranger. Entre residència i alimentació, resulta impossible subsistir amb eixa quantitat a pràcticament tot estudiant d’Erasmus. En canvi, sí representa una ajuda per a aquelles persones que queden excloses de la beca general i que tirant de calculadora arriben a fer un pressupost més o menys assequible. Ara se n’adonen de que eixe pressupost ha perdut tota validesa i de que els farà falta trobar una nova font d’ingressos.

La dreta defèn aquesta mesura argumentant que les beques deuen ser pels més necessitats. No són ells els mateixos que només volen les beques d’excel·lència? De la mateixa manera, també diuen que les beques Erasmus no representen una inversió, sinó un malbaratament. No és més que una altra fal·làcia per donar arguments a una posició que no en té: els informes sobre la contribució socioeconòmica de les universitats fet pel Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) avalats per la Generalitat Valenciana, deixen clar que la inversió en educació té rendibilitat econòmica en el futur de la societat.

Però qualsevol que llitja aquestes línies podrà pensar que els Erasmus no estudien i només van de festa, cosa que comporta un malbaratament. Una errada que pensa molta gent, probablement per la manca d’informació existent relativa a aquest tema. Qualsevol estudiant d’Erasmus sap (com així ho indica el seu contracte d’estudis) que ha d’aprovar un mínim de crèdits que depèn de diversos factors per poder gaudir de la dotació econòmica. Si aquest mínim no es compleix, l’estudiant ha de tornar l’integritat de la beca. Un requisit important i que obliga als estudiants de la diàspora a aprofitar els diners que el Govern destina a aquesta partida.

La decisió de Wert provocà rebombori a totes les escales. A les xarxes socials, estudiants d’Erasmus ja han gravat un vídeo contrari a la decisió que corre com la pólvora. Tampoc s’han quedat enrere les organitzacions polítiques: Juventudes Socialistas de España ja ha manifestat que va a recórrer la mesura davant l’Audiència Nacional. I no podia faltar Europa: la Comissió Europea creu que Wert deberia haver-ho anunciat abans de l’inici de curs. Totes aquestes reaccions i les pressions ja citades feren retrocedir un ministre que ja conta amb els dits de les mans les setmanes que li queden al front del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport.